dimecres, 8 d’agost de 2012

LA FONT DEL BISBE I LA FONT DEL BRUIXO

Per a cadascuna de les fonts s’avaluen les característiques més generals i les singularitats geològiques que presenten.

FONT DEL BISBE

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa, dins del barranc de la Fena i a uns 400 m al sud oest del corral de la Fena. La font es troba a la part sud de les muntanyes de la Tossa i les Cabreres. S’hi arriba des del mas de la Fena i vorejant els cingles d’aquestes muntanyes. Està situada a sota d’un vessant de roca poc pronunciat i on a la base s’hi forma una petita balma o codina. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a ús domèstic dels veïns de la zona així com d’abeurada per animals domèstics (mules, ovelles, cabres,..). Actualment només utilitzen l’aigua els animals salvatges que s’hi aproximen i l’accés és molt difícil donada l’abundant vegetació existent. La procedència del nom estaria lligada, possiblement, al d’un antic propietari.

La font presenta una bassa petita o codineta semicircular plena d’aigua i amb una profunditat d’uns 20 a 30 cm. aproximadament. Existeixen anècdotes explicades per antics pastors en la qual es diu que més d’un animal domèstic (cabres i ovelles) així com algun de salvatge (jabalins i raboses) s’hi han trobat ofegats donades les seves dimensions.

FONT DEL BRUIXO

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a la partida anomenada i dins del barranc dels Fogassos i prop de les miloques de Baralluga. S’anomenen miloques a aquelles roques singulars de forma cilíndrica i que estan aïllades de la resta. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava com a regadiu per a l’hort existent a la finca. Actualment l’abandonament de la finca ha fet que l’ús d’aquesta font sigui estrictament d’abeurada dels animals salvatges existents per aquelles contrades (jabalins, raboses, etc..) i quan no està seca. Es tracta d’una mina d’uns 5 a 6 metres situada a sota d’un vessant de roca El nom estaria relacionat amb el nom d’un antic propietari i l’autor no disposa de cap imatge recent.

Antics pastors locals expliquen que quan plovia sortia un ‘galatxo’ d’aigua a pressió el qual podia tenir més d’un metre de longitud.

Característiques geològiques

Les característiques geològiques de les dues fonts són les mateixes ja que no es tracta d’una surgència natural d’aigua sinó d’una zona d’acumulació d’aigua.

Ambdós fonts estan situades a la base d’un vessant de roca calcària. L’aigua de pluja reacciona amb aquest tipus de roca i l’acaba desgastant molt lentament. Aquest desgast no és uniforme a tota la roca i sempre existeixen zones on el desgast és més gran provocant formes més o menys arrodonides sobretot a la base dels vessants rocosos i formant coves, balmes i avencs.

La zona de la Fena i obaga de la Tossa i les Cabreres, així com gairebé la majoria de muntanyes de Tivissa, estan afectades per aquest procés de desgast per part de l’aigua de pluja i per tant és una zona favorable a aquest tipus de formacions.

Per tant aquestes dos fonts són acumulacions d’aigua procedent de l’escorrentiu superficial de l’aigua de pluja dels vessants rocosos existents per sobre. L’aigua de pluja que no s’escola per les roques va relliscant per les parets calcàries situades per sobre de les fonts i s’acumula a la codina natural formada per la pròpia pluja durant milers d’anys.

Aquestes dos fonts o codines naturals formen una zona obagosa i humida amb poca evaporació i la qual permet la constància d’un cert nivell d’aigua al llarg de tot l’any. En èpoques de pluges abundants i continuades el volum d’aigua que va a parar a les codines pot ser superior a la seva capacitat i per tant és llavors quan aquesta acaba sortint fora de la seva zona natural.
Aspecte de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Interior de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Vessant d’ubicació de la font del Bisbe (setembre 2010)

Anotacions: No es disposa d'imatges de la Font del Bruixo però s'està pendent d'una visita per tal de realitzar-ne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada