dimecres, 3 d’agost de 2011

LA FONT DE SANT BLAI

Característiques generals


Aquesta font se situa a la part alta del barranc de Sant Blai, just al costat del camí de pujada a l'ermita i a uns 1,4 quilòmetres al sud oest del nucli de Tivissa.

La surgència d'aigua es troba just al damunt de la zona on hi ha actualment tres sortidors d'aigua, els abeuradors i la bassa. Es tracta d'una cavitat de forma gairebé esfèrica i on l'aigua surt er la part inferior i de forma ascendent i la canalització de l'aigua fins a la sortida actual de la font es fa des de la part més alta d'aquesta cavitat.

Imatge de l'interior de la cavitat

L'aigua de la font actualment no s'utilitza per a cap ús en concret a excepció de l'abastament puntual d'excursionistes i garrafaires, tot i que fa un temps es regava l'hortat que existia al davall mateix de la font i on encara avui s'hi poden veure els marges de pedra.

El camí de l'aigua de la font queda canalitzat cap a les basses existents al costat del camí i fins a unir-se amb el barranc de Sant Blai i el barranc de la zona de l'obaga de la Tossa-Monegrets. A partir d'allà (zona de l'estret) l'aigua continua pel barranc de Sant Blai fins al salt on va progressant cap a la zona de Padrells i finalment desemboca al barranc de la Fotx a la zona del molí de Pere Borràs.

Tot i això l'aigua de la font de Sant Blai arriba poques vegades a la zona del salt doncs s'acaba escolant al terreny.

Característiques hidrogeològiques

La surgència està situada dins de la conca del barranc de Sant Blai i a sobre de materials rocosos formats per calcàries. Aquestes roques es caracterizen per presentar nombroses fractures les quals s'interconecten entre elles formant autèntiques 'teranyines' d'esquerdes i que aprofita l'aigua per a passar-hi.

Quan plou a sobre d'aquest tipus de roques una part de l'aigua s'escola per aquestes esquerdes i si aquestes es troben connectades l'aigua hi va progressant. Si aquesta xarxa acaba sortint a la superfície apareix una surgència d'aigua o una font i aquest és el cas de al font de Sant Blai.

L'aigua que s'escola per les roques no té cap tipus d'obstacle i per tant pot presentar velocitats més grans que en qualsevol altre tipus de terreny (graves, sorres, argiles,..). Aquesta és l'explicació del perquè quan plou amb certa entitat (a partir d'uns 35-40 l/m2 aproximadament) la font de Sant Blai augmenta de forma molt sobtada el seu cabal per tornar a disminuir un cop passada aquesta pluja.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de l'aigua de pluja que reben part de les roques i terrenys existents per sobre de la font i part de l'obaga dels Monegrets i que té unes dimensions aproximades d'unes 32,5 hectàrees. En un any mitjà la recàrrega natural estimada és d'uns 9 milions de litres.

Degut a l'elevat grau de fracturació de les roques existents part de l'aigua de recàrrega de al font es torna a escolar i no surt a la font sinó que progressa en direcció al salt i cap a Padrells on part d'aquesta aigua surt a la superfície per causes geològiques.

La font presenta grans variacions de cabal en funció directa de la pluviometria existent, pasasnt de menys de 30 l/h durant èpoques de sequera prolongada a més de 15.000 l/h després de pluges abundants de més de 100 l/m2. També s'ha pogut observar que el temps de reacció de la font després d'una pluja és de poques hores i que la disminució del cabal és progressiva i va disminuïnt de forma constant. Per exemple, durant l'episodi de pluja de l'octubre de 2010 el dia 12 el cabal era superior als 18.000 l/h, als 10 dies era de 1.800 l/h, als 20 dies de 945 l/h, als 30 dies de 465 l/h, als 60 dies de 218 l/h, ...

Caldria dir que des de l'any 2001 que s'observen les dades, la font no ha presentat un cabal nul tot i que, segons informació facilitada per veïns de la pròpia font, se sap que un any on s'havia d'agafar l'aigua de dins de la cavitat doncs no arribava a sortir a la font.

Font de Sant Blai en plena sequera (setembre de 2009)

Font de Sant Blai després de pluges abundants (octubre de 2010)