dissabte, 3 de setembre de 2011

LA FONT DELS MONEGRETS

Característiques generals
Aquesta surgència es troba dins de la finca dels Monegrets, a uns tres quilòmetres al sud-oest del poble de Tivissa. Aquesta font es troba sota un marge de pedra seca i hi existeix un abeurador per animals que condueix laigua a una bassa natural d'argila i des d'on s'acaba infiltrant al terreny o evaporant-se. Es tracta d'una mica de poca longitud amb un clot d'aigua al final i amb una 'cucurolla' de pedra seca a sobre per tal d'evitar que l'aigua no s'evapori.

Antigament s'utilitzava pel regaidu de l'horta del propi mas dels Monegrets així com pel consum domèstic de la gent que hi residia. Actualment l'aigua només és utilitzada per animals salvatges que s'hi apropen així com esporàdicament algun excursionista o boletaire.

Segons dades des veïns de la zona presenta la particularitat que segons el temps que fa el nivell de l'aigua varia, passant de sobreeixir a gairebé assecar-se. Aquest fet podria ser degut a les variacions de pressions de les pertorbacions o bé de vents predominants.

Característiques geològiques

La surgència està situada a la part alta de la vall dels Monegrets, a sobre de materials argilosos de coloracions gris-ocres i els quals es troben recoberts per materials procedents de l'erosió de la part obaga de les muntanyes del voltant.

Aquests materials producte de l'erosió són permeables i deixen infiltrar-hi l'aigua la qual arriba a les argiles dels Monegrets i que hi actuen com a nivell impermeable on l'aigua té moltes dificultats per traspassar-la. L'aigua progressa cap a sortides menys dificultoses i va progressant en direcció al barranc. La font dels Monegrets és el resultat d'aquest contacte amb la superfície.

L'aigua de la font és la procedent de la infiltració de l'aigua de pluja que rep de part de la vall existent per sobre de la font i que té unes dimensions aproximades d'unes 17,5 hectàrees. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada de 2,1 milions de litres.

L'activitat de la font està lligada a la climatologia local i per tant durant èpoques de pluges abundants el nivell de l'aigua serà elevat i la sortida d'aigua del clot cap a la bassa annexa serà constant, mentre que en episodis prolongats de sequera el nivell de l'aigua pot quedar per sota de la sortida cap a l'abeurador i per tant l'aigua es quedi estancada al clot.

Des de l'any 2004 que s'observen dades la font es va assecar totalment durant el novembre de 2007 i actualment (03/09/2011) només hi ha aigua al clot sense sortida cap a la bassa.



Interior de la font - mina i aspecte de la font totalment seca (nov'07)

Sortida de la font capa a l'abeurador i bassa natural (abril '11)

dimecres, 3 d’agost de 2011

LA FONT DE SANT BLAI

Característiques generals


Aquesta font se situa a la part alta del barranc de Sant Blai, just al costat del camí de pujada a l'ermita i a uns 1,4 quilòmetres al sud oest del nucli de Tivissa.

La surgència d'aigua es troba just al damunt de la zona on hi ha actualment tres sortidors d'aigua, els abeuradors i la bassa. Es tracta d'una cavitat de forma gairebé esfèrica i on l'aigua surt er la part inferior i de forma ascendent i la canalització de l'aigua fins a la sortida actual de la font es fa des de la part més alta d'aquesta cavitat.

Imatge de l'interior de la cavitat

L'aigua de la font actualment no s'utilitza per a cap ús en concret a excepció de l'abastament puntual d'excursionistes i garrafaires, tot i que fa un temps es regava l'hortat que existia al davall mateix de la font i on encara avui s'hi poden veure els marges de pedra.

El camí de l'aigua de la font queda canalitzat cap a les basses existents al costat del camí i fins a unir-se amb el barranc de Sant Blai i el barranc de la zona de l'obaga de la Tossa-Monegrets. A partir d'allà (zona de l'estret) l'aigua continua pel barranc de Sant Blai fins al salt on va progressant cap a la zona de Padrells i finalment desemboca al barranc de la Fotx a la zona del molí de Pere Borràs.

Tot i això l'aigua de la font de Sant Blai arriba poques vegades a la zona del salt doncs s'acaba escolant al terreny.

Característiques hidrogeològiques

La surgència està situada dins de la conca del barranc de Sant Blai i a sobre de materials rocosos formats per calcàries. Aquestes roques es caracterizen per presentar nombroses fractures les quals s'interconecten entre elles formant autèntiques 'teranyines' d'esquerdes i que aprofita l'aigua per a passar-hi.

Quan plou a sobre d'aquest tipus de roques una part de l'aigua s'escola per aquestes esquerdes i si aquestes es troben connectades l'aigua hi va progressant. Si aquesta xarxa acaba sortint a la superfície apareix una surgència d'aigua o una font i aquest és el cas de al font de Sant Blai.

L'aigua que s'escola per les roques no té cap tipus d'obstacle i per tant pot presentar velocitats més grans que en qualsevol altre tipus de terreny (graves, sorres, argiles,..). Aquesta és l'explicació del perquè quan plou amb certa entitat (a partir d'uns 35-40 l/m2 aproximadament) la font de Sant Blai augmenta de forma molt sobtada el seu cabal per tornar a disminuir un cop passada aquesta pluja.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de l'aigua de pluja que reben part de les roques i terrenys existents per sobre de la font i part de l'obaga dels Monegrets i que té unes dimensions aproximades d'unes 32,5 hectàrees. En un any mitjà la recàrrega natural estimada és d'uns 9 milions de litres.

Degut a l'elevat grau de fracturació de les roques existents part de l'aigua de recàrrega de al font es torna a escolar i no surt a la font sinó que progressa en direcció al salt i cap a Padrells on part d'aquesta aigua surt a la superfície per causes geològiques.

La font presenta grans variacions de cabal en funció directa de la pluviometria existent, pasasnt de menys de 30 l/h durant èpoques de sequera prolongada a més de 15.000 l/h després de pluges abundants de més de 100 l/m2. També s'ha pogut observar que el temps de reacció de la font després d'una pluja és de poques hores i que la disminució del cabal és progressiva i va disminuïnt de forma constant. Per exemple, durant l'episodi de pluja de l'octubre de 2010 el dia 12 el cabal era superior als 18.000 l/h, als 10 dies era de 1.800 l/h, als 20 dies de 945 l/h, als 30 dies de 465 l/h, als 60 dies de 218 l/h, ...

Caldria dir que des de l'any 2001 que s'observen les dades, la font no ha presentat un cabal nul tot i que, segons informació facilitada per veïns de la pròpia font, se sap que un any on s'havia d'agafar l'aigua de dins de la cavitat doncs no arribava a sortir a la font.

Font de Sant Blai en plena sequera (setembre de 2009)

Font de Sant Blai després de pluges abundants (octubre de 2010)

dimecres, 16 de febrer de 2011

LA FONT NOVA

Característiques generals
Aquesta font es troba situada a l'anomenada pujada de l'Empedrat i just a sota de la Plaça del Portal del nucli de Tivissa. Va ser construïda arran de que, un cop tancats els portals de la vila emmurallada en temps de guerres, la font Vella quedava fora de la vila. Es va construir una canalització d'uns 150 metres de longitud i que unia el dipòsit de la font Vella amb aquesta font la qual quedava a l'entrant del poble i sota la plaça del Portal. Va ser inaugurada el setembre de l'any 1838.

El nom estaria relacionat per la temporalitat de realització d'aquesta font enfront de les ja existents així com donar per assentat que aquesta dependria de la font Vella.

Actualment aquesta font es troba seca i només raja aigua quan les pluges són abundants i constants i com excedent de la font Vella. Quan aquesta font raja l'aigua no s'aprofita i es deixa correr lliurement.

Característiques geològiques

Es tracta d'aigua procedent de la font Vella i per tant presenta les mateixes característiques hidrogeològiques que aquesta.

Imatge de l'estat actual de la Font Nova

dimarts, 15 de febrer de 2011

LA FONT DE SANT JAUME

Característiques generals

Aquesta font se situa prop de la llera del barranc de la Fotx i a la zona anomenada l'Arc.

L'aigua s'utilitzava per al regadiu de les terres existents aigües avall i aquesta, segons antics usuaris, sortia molt fresca i abundosa tot i que l'aigua era molt 'molla'.

És una font d'abeurada per a bestiar. L'any 1971, conegut a Tivissa com l'any de l'aigua, el barranc de la Fotx va tenir una crescuda molt important i aquesta font va estar a punt de desaparèixer donat l'efecte de soterrament a la que es va veure sotmesa. Aquest mateix aigua va fer desaparèixer el pontet situat a l'Arc (aigües avall) així com provocar grans destrosses en tots els horts situats al barranc.

Actualment l'estat de la font és de total abandonament i la presència d'abundant vegetació (canyes,...) fa que no sigui accessibe. És per aquest fet que aquesta font ja no s'utilitza i l'aigua va directament al barranc.

El nom estaria lligat amb el patró del poble de Tivissa.

Es troba en risc de desaparèixer, si ja no ho està, i l'autor no disposa de cap imatge recent.

Característiques geològiques

La font se situa a sobre dels materials quaternaris (sorres i graves) de la zona del barranc de la Fotx i dels hortats veïns i la surgència d'aigua és deguda a l'existència de materials argilosos per sota dels dipòsits del barranc i forma part de l'aqüífer existent a la conca de la Fotx.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de l'aigua de la pluja que rep del terreny situat aigües amunt (racó de la Fotx i hortat) i que té unes dimensions aproximades de 135 hectàrees.

En un any mitjà la conca rep una recàrrega natural estimada en uns 14,5 milions de litres.

Ubicació estimada de la font de Sant Jaume