dissabte, 4 de gener de 2014

LA FONT DEL BO (AUBAGUES)

Característiques generals

Aquesta font se situa a uns 3,1 quilòmetres a l’est del nucli de Tivissa, a l’obaga de la Punta del Corb i a uns 400 m a l’oest de la font de Nebot. Està formada per una mina de pedra seca d’uns 2,0 metres de longitud i se situa per damunt del camí antic entre Tivissa i Vandellòs. Just per sota del camí existeix una segona surgència (petita mina) lligada amb la mateixa surgència. Antigament s’utilitzava per a ús domèstic dels veïns i per al regadiu dels horts existents a la zona i que actualment encara es poden intuir. Per aquesta finalitat hi havia tres basses connectades entre elles de forma que el sobreeixidor d’una feia omplir la situada aigües avall. Actualment l’aigua d’aquesta font només serveix per abeurar els animals salvatges que s’hi apropen i per a apagar la set a algun excursionista al seu pas per aquesta font. L’aigua de la surgència de sota del camí passa directament a una de les basses tot i que s’acaba escolant degut a l’estat precari que aquesta presenta. Sembla ser que l’actual propietari intenta recuperar part de la finca i per tant potser aquesta aigua tornarà a tenir l’ús de regadiu que tenia anteriorment. El nom estaria definit pel nom d’un antic propietari.


La surgència està situada al vessant nord de les muntanyes que formen la Punta del Corb i Jovara. Es tracta d’una zona obagosa i humida amb vegetació abundant en forma d’arbustos i arbres (pins i carrasques) i el funcionament hidrogeològic és molt semblant a la font de Nebot anteriorment citada.

El subsòl de la font del Bo està format per una base argilosa de color grisenc i blanquinós (coneguda aquí a Tivissa com argila blanca) per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 150 m de calcàries grisenques i que formen relleus de més de 700 msnm.. La zona obagosa i humida afavoreix la meteorització de les roques calcàries, formant dipòsits de sorres i graves al llarg de tot el vessant i fins a cotes molt més baixes.

L’aigua de la font del Bo és la procedent de la pluja infiltrada a la zona sud de la font i fins al tallat de roca existent. La conca de drenatge d’aquesta font presenta una superfície aproximada d’1 hectàrea i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 100.000 litres.

El cabal de la font és baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona. La zona de la mina (part superior del camí) presenta cabals molt baixos durant gran part de l’any i amb prou feines arriba a la mateixa sortida de la mina. La surgència inferior presenta un cabal més constant durant tot l’any tot i que també és petit donada la poca entitat de la conca de drenatge.


Tot i disposar de poques dades s’estima que la temperatura mitjana de l’aigua de la font seria d’uns 13 a 13,5 ºC amb variacions significatives al llarg de l’any i lligades a la climatologia local.
 Imatge de la font del Bo (març de 2011)
Interior de la mina (març de 2011)

LA FONT DE NEBOT (AUBAGUES)

Característiques generals

Aquesta font se situa a uns 3,5 quilòmetres a l’est del nucli de Tivissa i a peus de la punta del Corb i per sota de l’anomenada planella de Riba. La surgència es troba al costat de l’antic camí que uneix Tivissa i Vandellòs i que se situa de forma paral·lela a l’actual carretera C-44 entre ambdós poblacions. Està formada per una petita mina d’aigua de poca longitud i és una punt d’abeurada per al bestiar.

Antigament l’aigua de la font s’utilitzava per al regadiu dels horts existents a la zona així com per l’ús domèstic dels veins i del propietari. Fins fa poc l’aigua d’aquesta font es conduïa a una bassa per al regadiu de cirerers. Actualment, i arran d’un accident d’un camió, amb explosió inclosa, va fer abandonar aquesta explotació. Per tant l’ús actual de l’aigua és exclusiu per als animals salvatges que s’hi aproximen així com dels excursionistes i boletaires que passen pel camí on s’hi ubica.

El nom estaria relacionat amb el renom de la casa de l’antic propietari.


La surgència està situada al vessant nord de les muntanyes que formen la Punta del Corb i Jovara. Es tracta d’una zona obagosa i humida amb abundància de bosc espés de pins i carrasques.

El subsòl està format per una base argilosa de color rogenc i granatós per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 150 m de calcàries grisenques i que formen relleus de més de 700 msnm.. La zona obagosa i humida afavoreix la meteorització de les roques calcàries, formant dipòsits de sorres i graves al llarg de tot el vessant i fins a cotes molt més baixes.

L’aigua de la font de Nebot és la procedent de la pluja infiltrada a la zona sud de la font (pujador de Nebot) i fins al tallat de roca existent. La conca de drenatge d’aquesta font presenta unes dimensions aproximades d’unes 1,3 hectàrees i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 150.000 litres.

El cabal de la font és baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona. Les observacions realitzades en aquesta font denoten cabals inferiors als 45 l/h durant èpoques d’estiatge i superiors als 120 l/h durant èpoques de pluges. Durant l’episodi de pluja abundant del març de 2011 (a la zona del coll de Fatxes s’estimen plujes superiors als 250 l/m2) la font presentava un cabal superior als 2700 l/h.


La temperatura de l’aigua al llarg de l’any presenta variacions significatives amb valors d’uns 8 ºC a l’hivern i de 15,5 ºC a l’estiu.
 Aspecte de la font de Nebot (agost de 2010)
Interior de la surgència (agost de 2010)

LA FONT DE PENARROJA


Aquesta surgència d’aigua es troba ubicada a uns 3,5 quilòmetres al sud oest del nucli de Tivissa, a l’inici de l’anomenat barranc de Penaroja i a uns 30 m del propi mas.

La zona d’ubicació de la surgència d’aigua és a la zona obaga del propi barranc i es tracta d’una zona d’aiguamolls els quals afloren en superfície per diferents llocs al voltant de la principal surgència on hi ha una mina d’uns 6 metres de longitud en direcció sud-est.

Antigament l’aigua d’aquestes surgències s’utilitzava per l’ús domèstic dels habitants del mas de Penarroja i per abeurar els animals. Actualment no s’utilitza donat l’abandonament de la masia tot i que el rastre d’animals salvatges conclou que aquesta aigua la utilitzen per beure-hi quan hi estan de pas. El nom està relacionat amb la partida on s’ubica la font.


La surgència està situada al marge esquerre del barranc de Penaroja i una mica per sobre de la llera la qual encara aquí és difusa.

El subsòl d’aquesta zona està format per argiles rogenques i granatoses per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 100 m de calcàries grisenques i les quals actuen com a conca de drenatge i d’infiltració de les aigües de pluja les quals poden percolar al subsòl fins al nivell argilós existent a la zona més pròxima al mas i aigües avall.

Per tant l’aigua de les diferents surgències és la procedent de l’aigua de pluja infiltrada a la zona sud de la font (Els Morralets) i que té unes dimensions aproximades d’una hectàrea. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada en uns 120.000 litres.

El cabal de la font és molt baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona, disminuïnt durant períodes sense pluja i augmentant a les èpoques de precipitacions tot i que donada la seva conca de drenatge no tindrà cabals importants.

La temperatura de l’aigua al llarg de l’any no presenta variacions importants amb valors d’uns 11 ºC a l’hivern i uns 16 ºC a l’estiu.

 Abeurador de la Font de Penarroja (gener de 2011)
Interior de la mina (gener de 2011)

LA FONT DE LA FENA

Característiques generals

Aquesta surgència d’aigua es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa, dins del barranc de la Fena i a uns 300 metres al sud oest del corral de la Fena.

Aquesta zona del barranc es caracteritza per presentar una vegetació molt pobra donada la poca entitat del sòl existent. Aquesta surgència va ‘sortir’ després d’un moviment del terreny o ‘solsida’, associada al terratrèmol del 1845, i la qual va provocar una caiguda de blocs i l’aparició de la font. Es tracta d’una mina de molt poca longitud feta amb lloses de pedra i a ben aprop encara s’hi pot observar un antic abeurador de bestiar.

Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a l’hort de la masia de la Fena, per a l’ús domèstic de la masia i per a ús de la gent que s’hi apropava. Es deia que aquesta aigua feia venir la gana als nens i per això era normal que la gent s’hi arribés per aquesta finalitat.

Actualment l’aigua de la font no s’utilitza, tot i que hi abeuren algunes cabres que hi pasturen, animals salvatges de la zona i també algun excursionista valent. El nom està determinat per la partida on s’hi ubica.


La surgència està situada al marge esquerre del barranc de la Fena a uns 35 m més amunt de la llera i enmig d’un espenegall amb blocs grans de calcàries i provinents del moviment de terreny suposat anteriorment. El subsòl d’aquesta zona està format per un nivell de calcàries a la zona alta del vessant amb nivells argilosos de color grisenc a la part mitja i baixa.

L’existència del nivell permeable a la capçalera de la vessant i la presència de nivells impermeables d’argiles afavoreix la surgència d’aigua a la zona de contacte entre aquests dos tipus de materials.

L’aigua de la font és la procedent de l’infiltració de l’aigua de pluja que rep part de la part alta de la petita vall existent a sobre de la font i que té unes dimensions aproximades d’unes 1,9 hectàrees. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada en uns 230.000 litres.

L’activitat de la font està lligada a la pluviometria de la zona i per tant s’assecarà durant períodes sense pluja i s’activarà durant les èpoques de precipitacions tot i que donada la seva conca de drenatge no tindrà cabals importants.


Anteriorment al moviment de terreny que va provocar la ‘sortida’ de la font es pot suposar que l’aigua s’infiltrava pels materials d’erosió que reomplen la petita vall i que es dirigia cap al barranc donat que no podia progressar en profunditat degut a la presència de les argiles grisenques. Amb la caiguda de blocs es provoca una sortida d’aquesta aigua en el punt actual de la surgència i com a conseqüència d’una erosió local.
Aspecte de la Font de la Fena (setembre de 2010)
Antic abeurador de bestiar (setembre de 2010)
Obaga d'ubicació de la font