LA FONT DE PINANGLERES

Característiques generals

Aquesta font es troba situada a la zona de Pinangleres i a uns 1,4 quilòmetres al sud est del nucli de Tivissa. Es tracta d’una petita surgència en forma d’aiguamoll l’aigua de la qual es dirigeix a una petita bassa de pedra seca d’uns 2m² i situada a l’obaga. Antigament s’utilitzava per al regadiu de l’hort existent a la zona així com d’ús domèstic tant dels propietaris com de la gent que s’hi arribava. Actualment l’aigua de la font s’utilitza periòdicament per abeurar les cabres que hi pasturen així com pels animals salvatges de la zona (porcs senglars,..).

La zona d’aiguamoll se situa a mitja vessant tot i que es poden observar traces d’aigua a les zones abancalades situades al sud de la pròpia font i/o mina.

El nom està definit per la zona d’ubicació de la font tot i que també se la coneix com la mina de Toneto i Font de Boquera, propietaris de les finques de la zona.

Característiques geològiques

La surgència està situada a la part obaga de Pinangleres en una zona abancalada amb antigues explotacions agraries d’ametllers, entre d’altres.

El subsòl d’aquesta zona abancalada està format per argiles blanquinoses amb nivells de calcàries els quals estan recoberts per dipòsits de graves i sorres procedents de l’erosió dels nivells calcaris situats a la zona sud i sud-oest. L’existència d’aquests nivells argilosos afavoreix l’existència d’una zona d’aiguamolls.

Esquema de funcionament hidrogeològic de la font de Pinangleres 

L’aigua de la font de Pinangleres és la procedent de la pluja infiltrada a la zona sud-oest de la mina i fins a la pròpia font i bassa. La conca de drenatge d’aquesta font presenta una superfície aproximada de 0,35 hectàrees i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 365.000 litres.

L’activitat de la mina està lligada a la pluviometria de la zona i s’anul·la durant èpoques de sequera prolongada. Durant períodes de precipitacions abundants l’aigua brolla per part del vessant superior de la mina durant un cert període.

Les dades disponibles defineixen una temperatura d’uns 8,4 a 12,4 ºC tot i que s’estimen variacions significatives en funció del període de l’any en que s’activi.

Imatge de la mina i la bassa (desembre de 2012)

                                         Imatge de l'aiguamoll a mitja vessant (desembre de 2012)

LA FONT DEL PARDAL

Característiques generals

Aquesta font es troba situada a la zona de les Moles i a uns 2,5 quilòmetres al nord est del nucli de Tivissa. Es tracta d’una mina de longitud superior als 5 metres i la surgència actual es troba al davant d’una carrasca i per sota del camí/pista que uneix el camí de les Moles amb una de les torres d’electricitat existents a la zona. A sobre del camí i a uns 3 m al sud encara es pot observar la mina antiga de sortida de l’aigua i que tot indicaria que va quedar en desús un cop realitzada aquesta pista forestal i donat que la boca de la mina va quedar enlairada i l’aigua no hi podria sortir per gravetat.

La surgència de l’aigua es produeix, segons els veïns, a uns 6 – 8 m a l’oest de la sortida actual la qual està canalitzada amb un tub de PVC. La mina estava realitzada amb pedra seca.

Actualment només s’activa durant períodes de precipitacions abundants i contínues tot i que antics usuaris confirmen que aquesta font rajava durant gran part de l’any.

Antigament aquesta aigua s’utilitzava per al regadiu dels horts existents aigües avall on encara avui es pot observar una bassa d’emmagatzemantge, així com per l’ús públic de la gent que s’hi arribava. Actualment aquesta aigua s’utilitza, en part, per al regadiu d’un hort i el qual aprofita l’aigua de la font quan aquesta es troba activa. La procedència del nom podria estar lligada tant al cabal petit de la font com a la possible existència d’aquests moixons a la zona.

Característiques geològiques

La surgència està situada al vessant est de Les Moles. Es tracta d’una zona mitjanament obagosa amb abundant vegetació en forma de pins i carrasques.

A la zona de la font del Pardal el subsòl està format per nivells de calcàries i argiles rogenques els quals es troben recoberts per dipòstis de sorres i graves procedents de l’erosió dels nivells calcaris i argilosos. L’existència d’un nivell argilós impermeable afavoreix l’existència d’aquesta surgència natural.

Esquema de funcionament hidrogeològic de la font del Pardal

L’aigua de la font del Pardal és la procedent de la pluja infiltrada a la zona oest de la font i fins a la pròpia font. La conca de drenatge d’aquesta font presenta una superfície aproximada de 0,75 hectàrees i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 750.000 litres.

L’activitat de la font està lligada a la pluviometria de la zona i les darreres activacions es van produir al juny de 2008, i març-abril 2011 (es van mesurar 950 l/h el 19/03/2011) i després de períodes de plujes abundants i continuades.

Les dades disponibles defineixen una temperatura d’uns 12,7 a 14,2 ºC tot i que s’estimen variacions significatives en funció del període de l’any en que s’activi.

Imatge de la font del Pardal i aiguamoll associat durant època d'activitat (març i abril de 2011)

                                      Imatge de l'interior de la mina antiga (setembre de 2010)

LA FONT DEL BO (AUBAGUES)

Característiques generals

Aquesta font se situa a uns 3,1 quilòmetres a l’est del nucli de Tivissa, a l’obaga de la Punta del Corb i a uns 400 m a l’oest de la font de Nebot. Està formada per una mina de pedra seca d’uns 2,0 metres de longitud i se situa per damunt del camí antic entre Tivissa i Vandellòs. Just per sota del camí existeix una segona surgència (petita mina) lligada amb la mateixa surgència. Antigament s’utilitzava per a ús domèstic dels veïns i per al regadiu dels horts existents a la zona i que actualment encara es poden intuir. Per aquesta finalitat hi havia tres basses connectades entre elles de forma que el sobreeixidor d’una feia omplir la situada aigües avall. Actualment l’aigua d’aquesta font només serveix per abeurar els animals salvatges que s’hi apropen i per a apagar la set a algun excursionista al seu pas per aquesta font. L’aigua de la surgència de sota del camí passa directament a una de les basses tot i que s’acaba escolant degut a l’estat precari que aquesta presenta. Sembla ser que l’actual propietari intenta recuperar part de la finca i per tant potser aquesta aigua tornarà a tenir l’ús de regadiu que tenia anteriorment. El nom estaria definit pel nom d’un antic propietari.

Característiques geològiques

La surgència està situada al vessant nord de les muntanyes que formen la Punta del Corb i Jovara. Es tracta d’una zona obagosa i humida amb vegetació abundant en forma d’arbustos i arbres (pins i carrasques) i el funcionament hidrogeològic és molt semblant a la font de Nebot anteriorment citada.

El subsòl de la font del Bo està format per una base argilosa de color grisenc i blanquinós (coneguda aquí a Tivissa com argila blanca) per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 150 m de calcàries grisenques i que formen relleus de més de 700 msnm.. La zona obagosa i humida afavoreix la meteorització de les roques calcàries, formant dipòsits de sorres i graves al llarg de tot el vessant i fins a cotes molt més baixes.

L’aigua de la font del Bo és la procedent de la pluja infiltrada a la zona sud de la font i fins al tallat de roca existent. La conca de drenatge d’aquesta font presenta una superfície aproximada d’1 hectàrea i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 100.000 litres.

El cabal de la font és baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona. La zona de la mina (part superior del camí) presenta cabals molt baixos durant gran part de l’any i amb prou feines arriba a la mateixa sortida de la mina. La surgència inferior presenta un cabal més constant durant tot l’any tot i que també és petit donada la poca entitat de la conca de drenatge.

Tot i disposar de poques dades s’estima que la temperatura mitjana de l’aigua de la font seria d’uns 13 a 13,5 ºC amb variacions significatives al llarg de l’any i lligades a la climatologia local.

 Imatge de la font del Bo (març de 2011)

Interior de la mina (març de 2011)

LA FONT DE NEBOT (AUBAGUES)

Característiques generals

Aquesta font se situa a uns 3,5 quilòmetres a l’est del nucli de Tivissa i a peus de la punta del Corb i per sota de l’anomenada planella de Riba. La surgència es troba al costat de l’antic camí que uneix Tivissa i Vandellòs i que se situa de forma paral·lela a l’actual carretera C-44 entre ambdós poblacions. Està formada per una petita mina d’aigua de poca longitud i és una punt d’abeurada per al bestiar.

Antigament l’aigua de la font s’utilitzava per al regadiu dels horts existents a la zona així com per l’ús domèstic dels veins i del propietari. Fins fa poc l’aigua d’aquesta font es conduïa a una bassa per al regadiu de cirerers. Actualment, i arran d’un accident d’un camió, amb explosió inclosa, va fer abandonar aquesta explotació. Per tant l’ús actual de l’aigua és exclusiu per als animals salvatges que s’hi aproximen així com dels excursionistes i boletaires que passen pel camí on s’hi ubica.

El nom estaria relacionat amb el renom de la casa de l’antic propietari.

Característiques geològiques

La surgència està situada al vessant nord de les muntanyes que formen la Punta del Corb i Jovara. Es tracta d’una zona obagosa i humida amb abundància de bosc espés de pins i carrasques.

El subsòl està format per una base argilosa de color rogenc i granatós per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 150 m de calcàries grisenques i que formen relleus de més de 700 msnm.. La zona obagosa i humida afavoreix la meteorització de les roques calcàries, formant dipòsits de sorres i graves al llarg de tot el vessant i fins a cotes molt més baixes.

L’aigua de la font de Nebot és la procedent de la pluja infiltrada a la zona sud de la font (pujador de Nebot) i fins al tallat de roca existent. La conca de drenatge d’aquesta font presenta unes dimensions aproximades d’unes 1,3 hectàrees i en un any mitjà pot arribar a rebre una recàrrega natural estimada en uns 150.000 litres.

El cabal de la font és baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona. Les observacions realitzades en aquesta font denoten cabals inferiors als 45 l/h durant èpoques d’estiatge i superiors als 120 l/h durant èpoques de pluges. Durant l’episodi de pluja abundant del març de 2011 (a la zona del coll de Fatxes s’estimen plujes superiors als 250 l/m²) la font presentava un cabal superior als 2700 l/h.

La temperatura de l’aigua al llarg de l’any presenta variacions significatives amb valors d’uns 8 ºC a l’hivern i de 15,5 ºC a l’estiu.

 Aspecte de la font de Nebot (agost de 2010)

Interior de la surgència (agost de 2010)

LA FONT DE PENARROJA

Característiques generals

Aquesta surgència d’aigua es troba ubicada a uns 3,5 quilòmetres al sud oest del nucli de Tivissa, a l’inici de l’anomenat barranc de Penaroja i a uns 30 m del propi mas.

La zona d’ubicació de la surgència d’aigua és a la zona obaga del propi barranc i es tracta d’una zona d’aiguamolls els quals afloren en superfície per diferents llocs al voltant de la principal surgència on hi ha una mina d’uns 6 metres de longitud en direcció sud-est.

Antigament l’aigua d’aquestes surgències s’utilitzava per l’ús domèstic dels habitants del mas de Penarroja i per abeurar els animals. Actualment no s’utilitza donat l’abandonament de la masia tot i que el rastre d’animals salvatges conclou que aquesta aigua la utilitzen per beure-hi quan hi estan de pas. El nom està relacionat amb la partida on s’ubica la font.

Característiques geològiques

La surgència està situada al marge esquerre del barranc de Penaroja i una mica per sobre de la llera la qual encara aquí és difusa.

El subsòl d’aquesta zona està format per argiles rogenques i granatoses per sobre de les quals s’hi ubiquen més de 100 m de calcàries grisenques i les quals actuen com a conca de drenatge i d’infiltració de les aigües de pluja les quals poden percolar al subsòl fins al nivell argilós existent a la zona més pròxima al mas i aigües avall.

Per tant l’aigua de les diferents surgències és la procedent de l’aigua de pluja infiltrada a la zona sud de la font (Els Morralets) i que té unes dimensions aproximades d’una hectàrea. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada en uns 120.000 litres.

El cabal de la font és molt baix i l’activitat està lligada a la pluviometria de la zona, disminuïnt durant períodes sense pluja i augmentant a les èpoques de precipitacions tot i que donada la seva conca de drenatge no tindrà cabals importants.

La temperatura de l’aigua al llarg de l’any no presenta variacions importants amb valors d’uns 11 ºC a l’hivern i uns 16 ºC a l’estiu.

 Abeurador de la Font de Penarroja (gener de 2011)

Interior de la mina (gener de 2011)

LA FONT DE LA FENA

Característiques generals

Aquesta surgència d’aigua es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa, dins del barranc de la Fena i a uns 300 metres al sud oest del corral de la Fena.

Aquesta zona del barranc es caracteritza per presentar una vegetació molt pobra donada la poca entitat del sòl existent. Aquesta surgència va ‘sortir’ després d’un moviment del terreny o ‘solsida’, associada al terratrèmol del 1845, i la qual va provocar una caiguda de blocs i l’aparició de la font. Es tracta d’una mina de molt poca longitud feta amb lloses de pedra i a ben aprop encara s’hi pot observar un antic abeurador de bestiar.

Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a l’hort de la masia de la Fena, per a l’ús domèstic de la masia i per a ús de la gent que s’hi apropava. Es deia que aquesta aigua feia venir la gana als nens i per això era normal que la gent s’hi arribés per aquesta finalitat.

Actualment l’aigua de la font no s’utilitza, tot i que hi abeuren algunes cabres que hi pasturen, animals salvatges de la zona i també algun excursionista valent. El nom està determinat per la partida on s’hi ubica.

Característiques geològiques

La surgència està situada al marge esquerre del barranc de la Fena a uns 35 m més amunt de la llera i enmig d’un espenegall amb blocs grans de calcàries i provinents del moviment de terreny suposat anteriorment. El subsòl d’aquesta zona està format per un nivell de calcàries a la zona alta del vessant amb nivells argilosos de color grisenc a la part mitja i baixa.

L’existència del nivell permeable a la capçalera de la vessant i la presència de nivells impermeables d’argiles afavoreix la surgència d’aigua a la zona de contacte entre aquests dos tipus de materials.

L’aigua de la font és la procedent de l’infiltració de l’aigua de pluja que rep part de la part alta de la petita vall existent a sobre de la font i que té unes dimensions aproximades d’unes 1,9 hectàrees. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada en uns 230.000 litres.

L’activitat de la font està lligada a la pluviometria de la zona i per tant s’assecarà durant períodes sense pluja i s’activarà durant les èpoques de precipitacions tot i que donada la seva conca de drenatge no tindrà cabals importants.

Anteriorment al moviment de terreny que va provocar la ‘sortida’ de la font es pot suposar que l’aigua s’infiltrava pels materials d’erosió que reomplen la petita vall i que es dirigia cap al barranc donat que no podia progressar en profunditat degut a la presència de les argiles grisenques. Amb la caiguda de blocs es provoca una sortida d’aquesta aigua en el punt actual de la surgència i com a conseqüència d’una erosió local.

Aspecte de la Font de la Fena (setembre de 2010)

Antic abeurador de bestiar (setembre de 2010)

Obaga d'ubicació de la font

LA FONT DEL BISBE I LA FONT DEL BRUIXO

Per a cadascuna de les fonts s’avaluen les característiques més generals i les singularitats geològiques que presenten.

FONT DEL BISBE

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa, dins del barranc de la Fena i a uns 400 m al sud oest del corral de la Fena. La font es troba a la part sud de les muntanyes de la Tossa i les Cabreres. S’hi arriba des del mas de la Fena i vorejant els cingles d’aquestes muntanyes. Està situada a sota d’un vessant de roca poc pronunciat i on a la base s’hi forma una petita balma o codina. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a ús domèstic dels veïns de la zona així com d’abeurada per animals domèstics (mules, ovelles, cabres,..). Actualment només utilitzen l’aigua els animals salvatges que s’hi aproximen i l’accés és molt difícil donada l’abundant vegetació existent. La procedència del nom estaria lligada, possiblement, al d’un antic propietari.

La font presenta una bassa petita o codineta semicircular plena d’aigua i amb una profunditat d’uns 20 a 30 cm. aproximadament. Existeixen anècdotes explicades per antics pastors en la qual es diu que més d’un animal domèstic (cabres i ovelles) així com algun de salvatge (jabalins i raboses) s’hi han trobat ofegats donades les seves dimensions.

FONT DEL BRUIXO

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a la partida anomenada i dins del barranc dels Fogassos i prop de les miloques de Baralluga. S’anomenen miloques a aquelles roques singulars de forma cilíndrica i que estan aïllades de la resta. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava com a regadiu per a l’hort existent a la finca. Actualment l’abandonament de la finca ha fet que l’ús d’aquesta font sigui estrictament d’abeurada dels animals salvatges existents per aquelles contrades (jabalins, raboses, etc..) i quan no està seca. Es tracta d’una mina d’uns 5 a 6 metres situada a sota d’un vessant de roca El nom estaria relacionat amb el nom d’un antic propietari i l’autor no disposa de cap imatge recent.

Antics pastors locals expliquen que quan plovia sortia un ‘galatxo’ d’aigua a pressió el qual podia tenir més d’un metre de longitud.

Característiques geològiques

Les característiques geològiques de les dues fonts són les mateixes ja que no es tracta d’una surgència natural d’aigua sinó d’una zona d’acumulació d’aigua.

Ambdós fonts estan situades a la base d’un vessant de roca calcària. L’aigua de pluja reacciona amb aquest tipus de roca i l’acaba desgastant molt lentament. Aquest desgast no és uniforme a tota la roca i sempre existeixen zones on el desgast és més gran provocant formes més o menys arrodonides sobretot a la base dels vessants rocosos i formant coves, balmes i avencs.

La zona de la Fena i obaga de la Tossa i les Cabreres, així com gairebé la majoria de muntanyes de Tivissa, estan afectades per aquest procés de desgast per part de l’aigua de pluja i per tant és una zona favorable a aquest tipus de formacions.

Per tant aquestes dos fonts són acumulacions d’aigua procedent de l’escorrentiu superficial de l’aigua de pluja dels vessants rocosos existents per sobre. L’aigua de pluja que no s’escola per les roques va relliscant per les parets calcàries situades per sobre de les fonts i s’acumula a la codina natural formada per la pròpia pluja durant milers d’anys.

Aquestes dos fonts o codines naturals formen una zona obagosa i humida amb poca evaporació i la qual permet la constància d’un cert nivell d’aigua al llarg de tot l’any. En èpoques de pluges abundants i continuades el volum d’aigua que va a parar a les codines pot ser superior a la seva capacitat i per tant és llavors quan aquesta acaba sortint fora de la seva zona natural.

Aspecte de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Interior de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Vessant d’ubicació de la font del Bisbe (setembre 2010)

Anotacions: No es disposa d'imatges de la Font del Bruixo però s'està pendent d'una visita per tal de realitzar-ne.