Característiques generals
Aquesta
surgència d’aigua es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de
Tivissa, dins del barranc de la
Fena i a uns 300 metres al sud oest del corral de la Fena.
Aquesta
zona del barranc es caracteritza per presentar una vegetació molt pobra donada
la poca entitat del sòl existent. Aquesta surgència va ‘sortir’ després d’un
moviment del terreny o ‘solsida’,
associada al terratrèmol del 1845, i la qual va provocar una caiguda de blocs i
l’aparició de la font. Es tracta d’una mina de molt poca longitud feta amb
lloses de pedra i a ben aprop encara s’hi pot observar un antic abeurador de
bestiar.
Antigament
l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a l’hort de la masia de la Fena , per a l’ús domèstic de
la masia i per a ús de la gent que s’hi apropava. Es deia que aquesta aigua
feia venir la gana als nens i per això era normal que la gent s’hi arribés per
aquesta finalitat.
Actualment
l’aigua de la font no s’utilitza, tot i que hi abeuren algunes cabres que hi
pasturen, animals salvatges de la zona i també algun excursionista valent. El nom
està determinat per la partida on s’hi ubica.
La
surgència està situada al marge esquerre del barranc de la Fena a uns 35 m més amunt de la llera i
enmig d’un espenegall amb blocs grans
de calcàries i provinents del moviment de terreny suposat anteriorment. El
subsòl d’aquesta zona està format per un nivell de calcàries a la zona alta del
vessant amb nivells argilosos de color grisenc a la part mitja i baixa.
L’existència
del nivell permeable a la capçalera de la vessant i la presència de nivells
impermeables d’argiles afavoreix la surgència d’aigua a la zona de contacte
entre aquests dos tipus de materials.
L’aigua
de la font és la procedent de l’infiltració de l’aigua de pluja que rep part de
la part alta de la petita vall existent a sobre de la font i que té unes
dimensions aproximades d’unes 1,9 hectàrees. En un any mitjà la conca de
drenatge rep una recàrrega natural estimada en uns 230.000 litres .
L’activitat
de la font està lligada a la pluviometria de la zona i per tant s’assecarà
durant períodes sense pluja i s’activarà durant les èpoques de precipitacions
tot i que donada la seva conca de drenatge no tindrà cabals importants.
Anteriorment
al moviment de terreny que va provocar la ‘sortida’ de la font es pot suposar
que l’aigua s’infiltrava pels materials d’erosió que reomplen la petita vall i
que es dirigia cap al barranc donat que no podia progressar en profunditat
degut a la presència de les argiles grisenques. Amb la caiguda de blocs es
provoca una sortida d’aquesta aigua en el punt actual de la surgència i com a
conseqüència d’una erosió local.
Aspecte de la Font de la Fena (setembre de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada