Aquesta font se situa al barranc de la Fotx, enmig dels horts de la Roja i situada al nord i nord oest del nucli de Tivissa. La ubicació actual no coincideix amb l'anterior. Antigament aquesta font es trobava a uns 60 metres aigües amunt d'on està actualment i també es trobava a una cota inferior a l'actual. Per agafar l'aigua de la font es baixaven dos escales i hi havia un 'clot' d'uns 3 a 4 pams de fondària on s'hi recollia l'aigua. Juntament amb la font Vella era uan de les fonts més importants del nucli de tivissa i era molta la gent que hi anava a buscar-hi aigua tant per beure com per a ús domèstic.
Actualment aquesta aigua es troba canalitzada amb un tub i fins a la ubicació present i s'utilitza per al regadiu dels horts existents aigües avall. El nom estaria donat per l'existència d'una o dos teules a la sortida de la font i les quals servien per a canalitzar l'aigua i facilitar, així, l'ompliment d'estris per emmagatzemar l'aigua.
Es tracta d'una mina de longitud superior als 100 metres (desconegut el punt inicial) i fins a l'anomenat hort de Rojals.
Característiques geològiques
La mina se situa dins de la conca del barranc de la Fotx i a sobre dels materials gravosos i sorrencs propis del barranc i la surgència d'aigua és deguda a l'existència de materials argilosos per sota dels dipòsits de graves del barranc i forma part de l'aqüífer existent al barranc de la Fotx.
L'aigua de la mina és la procedent de l'infiltració de l'aigua de pluja que rep el terreny situat aigües amunt de la mina i que té unes dimensions aproximades d'unes120 hectàrees. En un any mitjà la font rep una recàrrega natural estimada en uns 13 milions de litres.
Aquesta font presenta un caràcter continu i les variacions del cabal de sortida estan en funció de la pluviometria local. El cabal existent a la font, i segons dades observades des de l'any 2001, és d'uns 270 l/h en èpoques de sequera a gairebé 2000 l/h en èpoques de pluges continuades. Actualment (29/12/10) el cabal és d'uns 290 l/h.
Caldria dir que la variabilitat de l'aigua de sortida de la font és deguda, també, a possibles desviacions i pèrdues d'aigua del tub de derivació, taponaments per arrels,... El sanejament periòdic d'aquestes pèrdues d'aigua implicaria un augment de cabal a la sortida de la font.
Font de la Teula (juny de 2008)
