LA FONT DEL BISBE I LA FONT DEL BRUIXO

Per a cadascuna de les fonts s’avaluen les característiques més generals i les singularitats geològiques que presenten.

FONT DEL BISBE

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a uns 2,2 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa, dins del barranc de la Fena i a uns 400 m al sud oest del corral de la Fena. La font es troba a la part sud de les muntanyes de la Tossa i les Cabreres. S’hi arriba des del mas de la Fena i vorejant els cingles d’aquestes muntanyes. Està situada a sota d’un vessant de roca poc pronunciat i on a la base s’hi forma una petita balma o codina. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava per a ús domèstic dels veïns de la zona així com d’abeurada per animals domèstics (mules, ovelles, cabres,..). Actualment només utilitzen l’aigua els animals salvatges que s’hi aproximen i l’accés és molt difícil donada l’abundant vegetació existent. La procedència del nom estaria lligada, possiblement, al d’un antic propietari.

La font presenta una bassa petita o codineta semicircular plena d’aigua i amb una profunditat d’uns 20 a 30 cm. aproximadament. Existeixen anècdotes explicades per antics pastors en la qual es diu que més d’un animal domèstic (cabres i ovelles) així com algun de salvatge (jabalins i raboses) s’hi han trobat ofegats donades les seves dimensions.

FONT DEL BRUIXO

Característiques generals

Aquesta font es troba ubicada a la partida anomenada i dins del barranc dels Fogassos i prop de les miloques de Baralluga. S’anomenen miloques a aquelles roques singulars de forma cilíndrica i que estan aïllades de la resta. Antigament l’aigua d’aquesta font s’utilitzava com a regadiu per a l’hort existent a la finca. Actualment l’abandonament de la finca ha fet que l’ús d’aquesta font sigui estrictament d’abeurada dels animals salvatges existents per aquelles contrades (jabalins, raboses, etc..) i quan no està seca. Es tracta d’una mina d’uns 5 a 6 metres situada a sota d’un vessant de roca El nom estaria relacionat amb el nom d’un antic propietari i l’autor no disposa de cap imatge recent.

Antics pastors locals expliquen que quan plovia sortia un ‘galatxo’ d’aigua a pressió el qual podia tenir més d’un metre de longitud.

Característiques geològiques

Les característiques geològiques de les dues fonts són les mateixes ja que no es tracta d’una surgència natural d’aigua sinó d’una zona d’acumulació d’aigua.

Ambdós fonts estan situades a la base d’un vessant de roca calcària. L’aigua de pluja reacciona amb aquest tipus de roca i l’acaba desgastant molt lentament. Aquest desgast no és uniforme a tota la roca i sempre existeixen zones on el desgast és més gran provocant formes més o menys arrodonides sobretot a la base dels vessants rocosos i formant coves, balmes i avencs.

La zona de la Fena i obaga de la Tossa i les Cabreres, així com gairebé la majoria de muntanyes de Tivissa, estan afectades per aquest procés de desgast per part de l’aigua de pluja i per tant és una zona favorable a aquest tipus de formacions.

Per tant aquestes dos fonts són acumulacions d’aigua procedent de l’escorrentiu superficial de l’aigua de pluja dels vessants rocosos existents per sobre. L’aigua de pluja que no s’escola per les roques va relliscant per les parets calcàries situades per sobre de les fonts i s’acumula a la codina natural formada per la pròpia pluja durant milers d’anys.

Aquestes dos fonts o codines naturals formen una zona obagosa i humida amb poca evaporació i la qual permet la constància d’un cert nivell d’aigua al llarg de tot l’any. En èpoques de pluges abundants i continuades el volum d’aigua que va a parar a les codines pot ser superior a la seva capacitat i per tant és llavors quan aquesta acaba sortint fora de la seva zona natural.

Aspecte de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Interior de la font – codina del Bisbe (setembre 2010)

Vessant d’ubicació de la font del Bisbe (setembre 2010)

Anotacions: No es disposa d'imatges de la Font del Bruixo però s'està pendent d'una visita per tal de realitzar-ne.

LA FONT DELS MONEGRETS

Característiques generals
Aquesta surgència es troba dins de la finca dels Monegrets, a uns tres quilòmetres al sud-oest del poble de Tivissa. Aquesta font es troba sota un marge de pedra seca i hi existeix un abeurador per animals que condueix laigua a una bassa natural d'argila i des d'on s'acaba infiltrant al terreny o evaporant-se. Es tracta d'una mica de poca longitud amb un clot d'aigua al final i amb una 'cucurolla' de pedra seca a sobre per tal d'evitar que l'aigua no s'evapori.

Antigament s'utilitzava pel regaidu de l'horta del propi mas dels Monegrets així com pel consum domèstic de la gent que hi residia. Actualment l'aigua només és utilitzada per animals salvatges que s'hi apropen així com esporàdicament algun excursionista o boletaire.

Segons dades des veïns de la zona presenta la particularitat que segons el temps que fa el nivell de l'aigua varia, passant de sobreeixir a gairebé assecar-se. Aquest fet podria ser degut a les variacions de pressions de les pertorbacions o bé de vents predominants.

Característiques geològiques

La surgència està situada a la part alta de la vall dels Monegrets, a sobre de materials argilosos de coloracions gris-ocres i els quals es troben recoberts per materials procedents de l'erosió de la part obaga de les muntanyes del voltant.

Aquests materials producte de l'erosió són permeables i deixen infiltrar-hi l'aigua la qual arriba a les argiles dels Monegrets i que hi actuen com a nivell impermeable on l'aigua té moltes dificultats per traspassar-la. L'aigua progressa cap a sortides menys dificultoses i va progressant en direcció al barranc. La font dels Monegrets és el resultat d'aquest contacte amb la superfície.

L'aigua de la font és la procedent de la infiltració de l'aigua de pluja que rep de part de la vall existent per sobre de la font i que té unes dimensions aproximades d'unes 17,5 hectàrees. En un any mitjà la conca de drenatge rep una recàrrega natural estimada de 2,1 milions de litres.

L'activitat de la font està lligada a la climatologia local i per tant durant èpoques de pluges abundants el nivell de l'aigua serà elevat i la sortida d'aigua del clot cap a la bassa annexa serà constant, mentre que en episodis prolongats de sequera el nivell de l'aigua pot quedar per sota de la sortida cap a l'abeurador i per tant l'aigua es quedi estancada al clot.

Des de l'any 2004 que s'observen dades la font es va assecar totalment durant el novembre de 2007 i actualment (03/09/2011) només hi ha aigua al clot sense sortida cap a la bassa.

Interior de la font - mina i aspecte de la font totalment seca (nov'07)

Sortida de la font capa a l'abeurador i bassa natural (abril '11)

LA FONT DE SANT BLAI

Característiques generals

Aquesta font se situa a la part alta del barranc de Sant Blai, just al costat del camí de pujada a l'ermita i a uns 1,4 quilòmetres al sud oest del nucli de Tivissa.

La surgència d'aigua es troba just al damunt de la zona on hi ha actualment tres sortidors d'aigua, els abeuradors i la bassa. Es tracta d'una cavitat de forma gairebé esfèrica i on l'aigua surt er la part inferior i de forma ascendent i la canalització de l'aigua fins a la sortida actual de la font es fa des de la part més alta d'aquesta cavitat.

Imatge de l'interior de la cavitat

L'aigua de la font actualment no s'utilitza per a cap ús en concret a excepció de l'abastament puntual d'excursionistes i garrafaires, tot i que fa un temps es regava l'hortat que existia al davall mateix de la font i on encara avui s'hi poden veure els marges de pedra.

El camí de l'aigua de la font queda canalitzat cap a les basses existents al costat del camí i fins a unir-se amb el barranc de Sant Blai i el barranc de la zona de l'obaga de la Tossa-Monegrets. A partir d'allà (zona de l'estret) l'aigua continua pel barranc de Sant Blai fins al salt on va progressant cap a la zona de Padrells i finalment desemboca al barranc de la Fotx a la zona del molí de Pere Borràs.

Tot i això l'aigua de la font de Sant Blai arriba poques vegades a la zona del salt doncs s'acaba escolant al terreny.

Característiques hidrogeològiques

La surgència està situada dins de la conca del barranc de Sant Blai i a sobre de materials rocosos formats per calcàries. Aquestes roques es caracterizen per presentar nombroses fractures les quals s'interconecten entre elles formant autèntiques 'teranyines' d'esquerdes i que aprofita l'aigua per a passar-hi.

Quan plou a sobre d'aquest tipus de roques una part de l'aigua s'escola per aquestes esquerdes i si aquestes es troben connectades l'aigua hi va progressant. Si aquesta xarxa acaba sortint a la superfície apareix una surgència d'aigua o una font i aquest és el cas de al font de Sant Blai.

L'aigua que s'escola per les roques no té cap tipus d'obstacle i per tant pot presentar velocitats més grans que en qualsevol altre tipus de terreny (graves, sorres, argiles,..). Aquesta és l'explicació del perquè quan plou amb certa entitat (a partir d'uns 35-40 l/m2 aproximadament) la font de Sant Blai augmenta de forma molt sobtada el seu cabal per tornar a disminuir un cop passada aquesta pluja.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de l'aigua de pluja que reben part de les roques i terrenys existents per sobre de la font i part de l'obaga dels Monegrets i que té unes dimensions aproximades d'unes 32,5 hectàrees. En un any mitjà la recàrrega natural estimada és d'uns 9 milions de litres.

Degut a l'elevat grau de fracturació de les roques existents part de l'aigua de recàrrega de al font es torna a escolar i no surt a la font sinó que progressa en direcció al salt i cap a Padrells on part d'aquesta aigua surt a la superfície per causes geològiques.

La font presenta grans variacions de cabal en funció directa de la pluviometria existent, pasasnt de menys de 30 l/h durant èpoques de sequera prolongada a més de 15.000 l/h després de pluges abundants de més de 100 l/m2. També s'ha pogut observar que el temps de reacció de la font després d'una pluja és de poques hores i que la disminució del cabal és progressiva i va disminuïnt de forma constant. Per exemple, durant l'episodi de pluja de l'octubre de 2010 el dia 12 el cabal era superior als 18.000 l/h, als 10 dies era de 1.800 l/h, als 20 dies de 945 l/h, als 30 dies de 465 l/h, als 60 dies de 218 l/h, ...

Caldria dir que des de l'any 2001 que s'observen les dades, la font no ha presentat un cabal nul tot i que, segons informació facilitada per veïns de la pròpia font, se sap que un any on s'havia d'agafar l'aigua de dins de la cavitat doncs no arribava a sortir a la font.

Font de Sant Blai en plena sequera (setembre de 2009)

Font de Sant Blai després de pluges abundants (octubre de 2010)

LA FONT NOVA

Característiques generals

Aquesta font es troba situada a l'anomenada pujada de l'Empedrat i just a sota de la Plaça del Portal del nucli de Tivissa. Va ser construïda arran de que, un cop tancats els portals de la vila emmurallada en temps de guerres, la font Vella quedava fora de la vila. Es va construir una canalització d'uns 150 metres de longitud i que unia el dipòsit de la font Vella amb aquesta font la qual quedava a l'entrant del poble i sota la plaça del Portal. Va ser inaugurada el setembre de l'any 1838.

El nom estaria relacionat per la temporalitat de realització d'aquesta font enfront de les ja existents així com donar per assentat que aquesta dependria de la font Vella.

Actualment aquesta font es troba seca i només raja aigua quan les pluges són abundants i constants i com excedent de la font Vella. Quan aquesta font raja l'aigua no s'aprofita i es deixa correr lliurement.

Característiques geològiques

Es tracta d'aigua procedent de la font Vella i per tant presenta les mateixes característiques hidrogeològiques que aquesta.

Imatge de l'estat actual de la Font Nova

LA FONT DE SANT JAUME

Característiques generals

Aquesta font se situa prop de la llera del barranc de la Fotx i a la zona anomenada l'Arc.

L'aigua s'utilitzava per al regadiu de les terres existents aigües avall i aquesta, segons antics usuaris, sortia molt fresca i abundosa tot i que l'aigua era molt 'molla'.

És una font d'abeurada per a bestiar. L'any 1971, conegut a Tivissa com l'any de l'aigua, el barranc de la Fotx va tenir una crescuda molt important i aquesta font va estar a punt de desaparèixer donat l'efecte de soterrament a la que es va veure sotmesa. Aquest mateix aigua va fer desaparèixer el pontet situat a l'Arc (aigües avall) així com provocar grans destrosses en tots els horts situats al barranc.

Actualment l'estat de la font és de total abandonament i la presència d'abundant vegetació (canyes,...) fa que no sigui accessibe. És per aquest fet que aquesta font ja no s'utilitza i l'aigua va directament al barranc.

El nom estaria lligat amb el patró del poble de Tivissa.

Es troba en risc de desaparèixer, si ja no ho està, i l'autor no disposa de cap imatge recent.

Característiques geològiques

La font se situa a sobre dels materials quaternaris (sorres i graves) de la zona del barranc de la Fotx i dels hortats veïns i la surgència d'aigua és deguda a l'existència de materials argilosos per sota dels dipòsits del barranc i forma part de l'aqüífer existent a la conca de la Fotx.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de l'aigua de la pluja que rep del terreny situat aigües amunt (racó de la Fotx i hortat) i que té unes dimensions aproximades de 135 hectàrees.

En un any mitjà la conca rep una recàrrega natural estimada en uns 14,5 milions de litres.

Ubicació estimada de la font de Sant Jaume

LA FONT DE LA TEULA

Característiques generals

Aquesta font se situa al barranc de la Fotx, enmig dels horts de la Roja i situada al nord i nord oest del nucli de Tivissa. La ubicació actual no coincideix amb l'anterior. Antigament aquesta font es trobava a uns 60 metres aigües amunt d'on està actualment i també es trobava a una cota inferior a l'actual. Per agafar l'aigua de la font es baixaven dos escales i hi havia un 'clot' d'uns 3 a 4 pams de fondària on s'hi recollia l'aigua. Juntament amb la font Vella era uan de les fonts més importants del nucli de tivissa i era molta la gent que hi anava a buscar-hi aigua tant per beure com per a ús domèstic.

Actualment aquesta aigua es troba canalitzada amb un tub i fins a la ubicació present i s'utilitza per al regadiu dels horts existents aigües avall. El nom estaria donat per l'existència d'una o dos teules a la sortida de la font i les quals servien per a canalitzar l'aigua i facilitar, així, l'ompliment d'estris per emmagatzemar l'aigua.

Es tracta d'una mina de longitud superior als 100 metres (desconegut el punt inicial) i fins a l'anomenat hort de Rojals.

Característiques geològiques

La mina se situa dins de la conca del barranc de la Fotx i a sobre dels materials gravosos i sorrencs propis del barranc i la surgència d'aigua és deguda a l'existència de materials argilosos per sota dels dipòsits de graves del barranc i forma part de l'aqüífer existent al barranc de la Fotx.

L'aigua de la mina és la procedent de l'infiltració de l'aigua de pluja que rep el terreny situat aigües amunt de la mina i que té unes dimensions aproximades d'unes120 hectàrees. En un any mitjà la font rep una recàrrega natural estimada en uns 13 milions de litres.

Aquesta font presenta un caràcter continu i les variacions del cabal de sortida estan en funció de la pluviometria local. El cabal existent a la font, i segons dades observades des de l'any 2001, és d'uns 270 l/h en èpoques de sequera a gairebé 2000 l/h en èpoques de pluges continuades. Actualment (29/12/10) el cabal és d'uns 290 l/h.

Caldria dir que la variabilitat de l'aigua de sortida de la font és deguda, també, a possibles desviacions i pèrdues d'aigua del tub de derivació, taponaments per arrels,... El sanejament periòdic d'aquestes pèrdues d'aigua implicaria un augment de cabal a la sortida de la font.

Font de la Teula (juny de 2008)

LA FONT VELLA

Característiques generals

Aquesta font es troba situada a la Plaça del Mestre Cabré del nucli urbà de Tivissa. Antigament aquesta font era una de les més importants del nucli ja que mai s'assecava i tothom hi anava a buscar l'aigua així com regar-hi els horts situats aigües avall. Hi havia una sèria de basses a la part posterior de la font i l'aigua es recollia a un nivell inferior a l'actual, doncs es baixaven 6 o 7 escales. Per accedir a l'aigua hi havia unes aixetes per obrir i tancar el pas de l'aigua.

Actualment la sortida de la font és el sobreeixidor d'aquestes basses i està a un nivell superior a l'antic i es troba gairebé seca durant tot l'any i quan raja s'aprofita per al regadiu de part de l'horta existent per sota de la font. És una font pública.

Antigament es coneixia amb el nom de Font Major.

L'aigua sobrant d'aquesta font s'aprofitava per emmagatzemar-la a les basses dels diferents molins fariners existents a la zona de Tivissa.

Característiques hidrogeològiques

La font se situa a la zona d'intersecció del barranc provinent de la zona de la pujada de la Llena i del barranc del Freginal. La font està situada a la zona de contacte entre els materials dels barrancs (graves i sorres) i els materials argilosos existents per sota.

L'aigua de la font és la procedent de l'infiltració de pluja que rep el terreny situat a la conca de recepció(pujada de la Llena i barranc del Freginal) i que té unes dimensionas aproximades d'unes 34 hectàrees. En un any mitjà rep una recàrrega natural estimada en uns 22 milions de litres.

Aquesta font és de règim estacional i està en funció de la pluviometria local i des de l'any 2002 la font només s'ha activat quatre cops: Abril de 2004, abril de 2007, juny de 2008 i d'abril a juny de 2009.




Font Vella activa (juny de 2008)